ENIGMA 32

QUI EXPLICA LA HISTÒRIA?

QUI EL VA TROBAR?

 CONFLICTE ISRAEL I PALESTINA

ECONOMIA MUSULMANA I ART ISLÀMIC

ACTIVITATS

1. Completa la següent taula només amb els productes de cadascuna de les

activitats de l'economia musulmana a les nostres terres:

ACTIVITAT ARTESANAL
ACTIVITAT COMERCIAL
ACTIVITAT AGRÍCOLA

 

  

2. Respon les següents preguntes sobre l'Alhambra de Granada.

2.1. Quines són les tres parts del recinte emmurallat?

2.2. Quins són els tres palaus nassarites més importants?

2.3. Amb quin materials es va construir el Pati de Comares?

2.4. Quins són els temes ornamentals del Pati de Comares?

2.5 Podries dir els elements constructius utilitzats en el Saló de Comares?

LA RETÒRICA D'ARISTÒTIL i L'ART DE PERSUADIR

Ethos, Pathos, Logos: els tres pilars de la persuassió segons Aristòril

1Els arguments lligats a l'ethos

Són d'ordre afectiu i moral . Apel·len a l'autoritat i honestedat de l'orador, a la seva credibilitat i a la relació  amb els altres. Són les actituds que cal adoptar per a inspirar confiança als qui l'escolten. 

2 Els arguments referits al pathos

Són d'ordre puramente afectiu i lligats al receptor del discurs. Seth Godin opina:

“No són els fets els que canvien el comportament de les persones. És l'emoció la que canvia el seu comportament. Són les històries i els impulsos irracionals els que canvien el comportament."

Com a arguments emocionals poden utilitzar-se les històries, anècdotes, analogies, metàfores, símils, ... mentre s'expliquin amb passió. 

Blaise Pascal, escriptor i filòsof va sentenciar que “el cor té raons que la raó ignora".  

3Els arguments lligats al logos

Se centren en el tema i al missatge mateix del discurs, entrant aquí en el domini propi de la Dialèctica. S'utilitzen els arguments lògics recolzats amb evidències sòlides , i apel·len a la raó i a la intel·ligència de qui els escolta. 

Vídeo creat per Conor Neill explicant molt gràficament la importània d'aquests tres conceptes.

 

3 eso. TEMA 02. L'ERA DE LES REVOLUCIONS (1770-1871)

 

LA REVOLUCIÓ DELS ESTATS UNITS

Les tretze colònies britàniques de l’Amèrica del Nord es van fundar a principi del segle xvii.

La causa principal del procés revolucionari va ser el descontentament dels colons, que no tenien representants en el Parlament britànic, depenien de la Gran Bretanya en el comerç i no podien ocupar els extensos territoris situats a l’oest de les colònies perquè estaven reservats per als britànics.

L’espurna que va encendre el conflicte va ser l’intent britànic d’implantar impostos nous:

- Llei del Timbre de 1765, que obligava a pagar una taxa sobre els documents jurídics i comercials

- L'Acta del Te de 1773, que concedia el monopoli del te a les colònies a la companyia anglesa de les Índies que gravava la importació d’altres productes, com ara paper, vidre i plom.

Els colons no van acceptar aquestes càrregues noves, al·legant que ells no les havien votat perquè no tenien representants en el Parlament britànic, donant lloc a diferents revoltes.

La dura repressió de les autoritats britàniques va conduir a la guerra de la Independència (1775-1783), la qual cosa va obligar els rebels a organitzar un exèrcit, dirigit per George Washington.

Els representants de les tretze colònies, reunits a Filadèlfia, van aprovar la Declaració d’Independència el 4 de juliol de 1776. 

Amb el suport francès i espanyol, els britànics van ser derrotats a Yorktown (1781) i, per la pau de Versalles (1783), van reconèixer la independència de les colònies americanes. Naixien així els Estats Units d’Amèrica.

La Declaració d’Independència de 1776 reconeixia la igualtat de totes les persones, els drets a la vida, a la llibertat i a la felicitat i la sobirania nacional com a mitjà per garantir-los.

El sistema liberal es regula per la Constitució de 1787, la primera escrita de la història. El nou Estat s’organitzava com una república federal i s’hi establia la sobirania nacional i la divisió de poders entre el president, el Congrés i el Tribunal Suprem.

LA REVOLUCIÓ FRANCESA

Just abans de la Revolució de 1789, França era un dels estats més extensos i poblats d'Europa (tenia uns trenta milions d'habitants) i el seu exèrcit era un dels més poderosos del continent. Des del 1774 hi regnava Lluís XVI de Borbó. La forma de govern era la monarquia absoluta de dret diví.