CREEM MÓNS

Comú a  totes les RELIGIONS  ÈTNIQUES hi ha nombrosos éssers mítics, herois llegendaris, déus creadors,..

Un dels temes que més es repeteix és l'explicació relativa a l'enigma de l'existència del món. En alguns casos es  descriu l'inici de totes les coses a partir d'un buit absolut; en altres sorgeix d'una extensió il·limitada d'aigua i en altres es representa l'univers primigeni en forma d'un ou a l'interior del qual hi ha totes les coses.

A partir de la llegenda de l'OU CÒSMIC de l'ètnia DOGON (Mali), els i les alumnes de 1er d'ESO han escrit i representat la seva particular visió respecte de  la creació del Món.

Hi havia una vegada en l'Univers, el sol i la lluna. Els dos eren els únics cossos de l'Univers i estaven molt units.

Un dia van decidir que com que el sol era massa calent i la llluna massa freda, podien ajuntar-se. I així ho van fer. Es van ajuntar i van formar la Terra. Un planeta que no seria ni molt càlid ni molt fred, una barreja. Un cop units van tornar a néixer per poder il·luminar aquella nova creació i de l'impacte del naixement van néixer els primers éssers humans. (SERGI)

En un principi només hi havia quatre gallines còsmiques (blava, vermella, lila i verda-marró). La blava era l'aigua, la vermella el foc, la lila era l'aire i la verda-marró era la terra.

Un dia les quatre gallines van decidir ajuntar-se, però, es van ajuntar tant i tant que van explotar.

Amb aquella explosió la gallina del foc va formar el sol, la de l'aigua el mar, la de l'aire l'oxigen i la de la terra el planeta convertint-se així en la triforça.

Diu la llegenda que la triforça avui dia encara sura per l'espai i que si algú la troba tots els planetes explotaran (IKER i MARC).

Tot va començar quan un dinosaure de l'espai va fer un munt de boles per col·leccionar-les. Va decidir barrejar-ne una amb tots els colors de les altres. Sense voler en tombar-se va trencar la taula amb la seva cua i totes les boles van caure. Per sort estaven seques i van anar a parar a l'espai exterior. Cadascuna va anar envoltant el sol formant una rodona amb un punt gegant al mig (el sol). Aquella nit el sol , la fada de la il·luminació, va fer que a un dels planetes hi hagués vida.
Així van néixer els planetes. (LAIA I ONA)

Un gegant a qui anomenaven Goloso havia fet un bon àpat alimentant-se de pedres de lava.

Quan acabava de menjar li agradava córrer pel no-res.

Però aquell dia li va agafar una indigestió i va vomitar totes les roques de lava que es van anar escampant pel no-res.

Totes aquelles roques van formar els planetes, els asteroides i les estrelles. (JAN)

Fa temps quan la terra encara no existia, quan hi havia un buit blanc, en un moment determinat, va sortir una fulla microscòpica. La fulla va créixer amb el pas del temps i va ocupar tot el buit.

En no haver aigua la fulla va podrir-se i es va posar de color negre.

Aquesta fulla era l'Univers. En aquesta fulla van sortir cucs que giraven i giraven. Aquests cucs són els planetes d'avui dia.

Vivim en una fulla gegant, i per això les estrelles moren, perquè els cucs moren. (CLÀUDIA)

Hi havia una vegada un alien que s'avorria perquè estava molt sol i va pensar en crear un món per a poder parlar amb ell. Va estar rumiant com el crearia i a la fi es va adonar que el podria crear fent servir les parts del seu cos. Amb el seu cap faria la forma, amb la saliva faria l'aigua, amb els excrements faria la terra i amb un sospir l'aire i l'oxigen
Quan el va crear i ja estava fet es va adonar que no li havia fet una boca i no podia parlar amb aquell planeta i que, per tant, sempre estaria sol.
Però també es va adonar d'un altre problema i era que ja mai més podria parlar perquè no tenia cap i, aleshores, es va morir i va quedar surant per l'espai. (ARNAU)

Eren dos marcians que estaven cansats de veure el seu planeta i, van decidir, fer una habitació a l'Univers. Van agafar aigua, terra i aire i van anar cap a l'Univers.

Allà van fer una barreja amb aquests tres elements i en comptes de fer una habitació, van explotar i es va crear el món.

Es van espantar tant que van tornar al seu planeta.

Al cap de mil milions d'anys, el marcians van tornar al món que havien creat i el van anomenar planeta Terra. Aleshores, es van adonar que estava poblat per uns éssers primitius.

Aquests éssers van ignorar els marcians i aquests es van enfadar tant (perquè eren els creadors de la Terra) que van marxar dient que al cap de mil milions d'anys més tornarien, apagarien el sol i tothom moriria. (VALÈRIA, ÈLIA i MARTA)

Hi havia una vegada dues cèl·lules que van decidir habitar un planeta i van anar a parar al planeta Terra i poc a poc van anar apareixent els primers éssers vius. (RAFA)

Hi havia una vegada  uns éssers que venien del planeta Venus i van inventar una màquina terrestre.

L'elaboració de la màquina no va anar prou bé perquè la màquina que havia de servir per observar l'aire i l'aigua des de l'estratosfera va acabar convertida en una bomba.

Aquella bomba va ser la causant de la creació del blau i petit planeta Terra. (GERARD)

Abans de la creació de l'Univers, hi havia un forat. Aquell forat es trobava al bell mig del buit.

Un dia, de cop, dins el forat es va sentir un soroll molt fort i, de cop, d'aquell forat va començar a sortir aigua; l'aigua sortia de  forma relaxada com si fos un riuet d'estiu.

De cop, van començar a surar unes formes esfèriques i el riu es va començar a estendre, poc a poc, i quan ja estava bastant extès i les formes esfèriques hi suraven, el riu va desaparèixer.

I les formes esfèriques van quedar surant. Eren els planetes! (CARLOS)

Hi havia una parella en una estrella, el noi li va regalar un anell preciós a la noia i la noia li va contestar que ella no sentia el mateix que ell.
El noi, que estava molt enamorat, va explotar deixant surar deu òrgans del seu cos.
El cor que es convertí en el Sol i en Mercuri, Venus les mans, la Terra els peus, la Lluna el cervell, Mart la boca, Júpiter les cames, Saturn els dits amb l'anell que li anava a regalar a la noia, Urà amb els ulls blaus era el mar i Neptú la panxa.
Així, els òrgans del noi enamorat es van convertir en la Via Làctea. (MARIONA i GERARD)

Hi havia una vegada un món format només per una gota d'aigua.

Aquella gota va formar el primer peix; tot seguit va aparèixer el primer amfibi que va ser una granota. Amb aquella granota va ploure per primera vegada.
La pluja era intensa i va produir una cèl·lula. D'aquella primera cèl·lula va sorgir el primer mamífer. (CRIS)

Abans de la creació de l'Univers tot era un enorme huracà on hi habitaven estranyes criatures.

Una d'elles era un mosquit hipersònic. Un dia, el mosquit anava amb el seu amic drac quan es van trobar amb una caixa d'explosius amb un signe estrany que van denominar infinit.

Aquell dia, el mosquit havia menjat mongetes i li van venir  ganes de fer un gran pet i com que no es podia aguantar més, el va fer.

El drac va fer un estornut inesperat que va fer encendre la metxa de la caixa produïnt una gran explosió. Va ser tan gran que l'huracà es va extingir de cop.

El drac es va adonar que el mosquit havia mort en aquella explosió de tal manera que s'havia migpartit, convertint-se el cap en el Sol i el cos en la Terra.

De sobte un meteorit que anava directe cap a la Terra va xocar contra ella i va haver-hi una altra gran explosió de la qual va sorgir la vida humana.

El drac, molt trist per la mort del mosquit va agafar una pedra i la va cremar amb el foc de la seva boca creant d'aquesta manera el sol.

A partir d'aleshores el drac va cuidar el mosquit perquè a la Terra hi pogués haver vida. (ISMAEL I JOEL)