diumenge, 26 de juny del 2016

2 eso. Tema 03. LA PENÍNSULA IBÈRICA ENTRE ELS SEGLES VIII I XI




ACTIVITATS ECONOMIA MUSULMANA I ART ISLÀMIC

1. Completa la següent taula només amb els productes de cadascuna de les
activitats de l'economia musulmana a les nostres terres:






ACTIVITAT ARTESANAL











ACTIVITAT COMERCIAL














ACTIVITAT AGRÍCOLA










2. Respon les següents preguntes sobre l'Alhambra de Granada.

2.1. Quines són les tres parts del recinte emmurallat?
2.2. Quins són els tres palaus nassarites més importants?
2.3. Amb quin materials es va construir el Pati de Comares?
2.4. Quins són els temes ornamentals del Pati de Comares?
2.5 Podries dir els elements constructius utilitzats en el Saló de Comares?

















DINASTIA COMTAL DEL CASAL DE BARCELONA

IMATGE
NOM DEL COMTE

NÚPCIES
REGNAT
RELACIÓ DINÀSTICA
COMTATS



Guifré I el Pilós


Guinidilda d'Empúries


874-897
Fill de Sunifred I i Ermessenda

Inaugura la dinastia
Barcelona
Osona
Girona
Urgell
Cerdanya
Conflent

(dependència amb el rei franc)


Guifré II Borrell


Gersenda de Tolosa

897-911
Fill de Guifré I
Barcelona
Girona
Osona


Sunyer I


Riquilda de Tolosa

911-947
Fill de Guifré I
Barcelona
Girona
Osona



Miró I



947-966
Fill de Sunyer I
Barcelona
Girona
Osona
Manresa

(governa conjuntament amb Borrell II)

No renova el vassalatge amb el Regne Franc.


Borrell II


Letgarda de Tolosa
947-988
Fill de Sunyer I
Barcelona
Girona
Osona
Manresa
Urgell

(governa conjuntament amb Miró I)


Ramon Borrell


Ermesenda de Carcassona

992-1017
Fill de Borrell II
Barcelona
Girona
Osona
Manresa


Berenguer Ramon I


Sança de Castella

1017-1035
Fill de Ramon Borrell
Barcelona
Girona
Osona



Ramon Berenguer I


Elisabet de Nimes


Almodis de la Marca

1035-1076
Fill de Berenguer Ramon I
Barcelona
Girona
Osona
Manresa
Carcassona
Rasès



Ramon Berenguer II


Mafalda de Pulla-Calàbria
1076-1082
Fill de Ramon Berenguer I
Barcelona
Girona
Osona
Manresa
Carcassona
Rasès

(governa conjuntament amb Berenguer Ramon II)



Berenguer Ramon II
1076-1097
Fill de Ramon Berenguer I
Barcelona
Girona
Osona
Carcassona
Rasès

(governa conjuntament amb Ramon Berenguer II)





Ramon Berenguer III


María Díaz de Vivar


Almodis de Mortain


Dolça de Provença

1097-1131
Fill de Ramon Berenguer II
Barcelona
Girona
Osona
Manresa
Cerdanya
Conflent
Berga
Besalú
Provença
Cerdanya

Ramon Berenguer IV


Peronella Ramires
1137-1162
Fill de Ramon Berenguer III
Barcelona
Girona
Osona
Manresa
Cerdanya
Conflent
Berga
Besalú
Ribagorça

INICIA UN NOU PRENENTATGE

Resum del que veurem en aquest tema.

 


L'ÈPOCA DE GUIFRÉ EL PELÓS

L'any 870 el rei franc, Carles el Calb, va recompensar el noble Guifré el Pelós per la seva fidelitat durant les revoltes que havia patit i el va nomenar comte d'Urgell, Cerdanya i Conflent. Més endavant, l'any 878, Guifré va obtenir també els comtats de Barcelona, Girona i Osona. 
Per primer cop un sol comte tenia sota la seva autoritat la major part dels comtats de la Marca Hispànica, que fins aleshores havien estat independents entre si. El comte de Barcelona esdevenia, així, un governant fort.
Guifré el Pelós va impulsar l'ocupació de la zona central de Catalunya, que havia quedat despoblada  i la va repoblar amb pagesos procedents dels Pirineus.
Guifré va deixar els comtats en herència als seus fills. Aquest fet té molta importància ja que per primera vegada els comtes no eren nomenats pel rei franc, tot i que en continuaven sent vassalls. S'iniciava d'aquesta manera la dinastia del Casal de Barcelona, el primer pas cap a la independència de Catalunya.




Els successors de Guifré I van governar enmig de les dificultats provocades per la pressió exercida pel poderós califat de Còrdova i la manca de suport d'una monarquia franca cada cop més debilitada per culpa de les revoltes nobiliàries.
Borrell II va orientar la seva política cap a Còrdova. El seu objectiu era protegir els comtats de possibles atacs musulmans i obrir-los als intercanvis comercials i culturals amb Còrdova. Això va fer que cada cop més els comtats catalans s'anessin distanciant de la monarquia franca.