PER FER HISTÒRIA: de novembre 2014

divendres, 28 de novembre del 2014

JUUL . BULLYING

CERQUEM UN FINAL PER A LA HISTÒRIA

“Aleshores, vas arribar tu...”

L’escrit d’en Juul va acabar.

La Nora va agafar el full

i va començar a llegir la història d’en Juul.

En Juul no podia veure el rostre de la Nora,

però s’imaginava els seus ulls cada vegada més brillants a mida que llegia.

Va notar que la Nora havia acabat de llegir.

La Nora va agafar unes tisores.

Es va tallar un tros de la seva cabellera pèl-roja

i el va enganxar en el cap sense cabells d’en Juul

tornant-li els seus cabells pèl-rojos.

Es va treure un dels seus ulls i li va posar a en Juul.

En Juul ja hi veia,

i va observar com la Nora s’arrencava una orella com ell havia fet i li enganxava.

La Nora se’n va anar un moment, amb una sola orella i un sol ull

I va tornar amb el tronc d’en Juul.

En Juul ja escoltava,

i precisament va sentir el soroll de la cama de la Nora en descol·locar-se, i com encaixava perfectament en el seu tronc.

En Juul tornava a tenir el seu propi tronc,

Ara podia caminar amb una sola cama, però podia caminar.

En Juul es va posar dret, davant de la Nora

i va observar com ella s’arrabassava un dels seus braços

I va encaixar-lo en el cos d’en Juul.

Per últim la Nora li digué:

“Ara, estem iguals, som els dos una meitat

Però l’única que et falta és l’únic que no has tingut mai:

La veu, i el valor d’utilitzar-la a favor teu”.

Així que la Nora es va arrencar d’una estrebada la veu

i la va dipositar en el Juul.

La Nora ara no podia tornar a parlar mai més

i seria en Juul qui parlaria en nom dels dos,

Ja que els dos estaven formats d’un mateix.

I la primera paraula que digué el nou Juul va ser:

“Gràcies”.

I el seu ull es va omplir de llàgrimes.

Valèria Cuní (2014)

Quan el Juul li acaba d’explicar la història a la Nora, ella, amb llàgrimes als ulls, li promet que farà tot el que pugui perquè ell pugui tornar a ser com abans, com a mínim, a nivell físic perquè està clar que després de tot el que ha passat, res serà igual mai.

Aleshores, la Nora es dirigeix cap a la pista de futbol on va trobar-se a en Juul, agafa el seu tronc i el guarda. Es dirigeix llavors a l’ascensor del zoo i buscant, troba el seu braç, l’agafa i també el guarda. Com l’altre braç se l’ha menjat un lleó, va a un laboratori per a que li facin una còpia idèntica del braç que tenia; quan ja està fet, l’agafa i el guarda també. I així, va recuperant les mans, les cames, la llengua, els ulls, les orelles i finalment, compra una perruca com els seus cabell rinxolats que tenia.

Quan ja té totes les parts, torna a buscar-lo i li diu que ja pot ser qui era abans, però ell li diu que no, que aquell cos formava part del seu passat i que ell ara ja era una persona nova, era una persona que havia après que “si algú et critica pot ser per dues raons: perquè et té enveja o perquè et vol fer mal” i per això cal que les coses que et diuen no t’afectin i, que si arriba un punt que ja cansen, les coses s’han de dir per no acabar com a ell mateix ja li havia passat.

I així en Juul va ser noi, que amb un cos una mica estrany, possiblement va ser un dels nens, nois i homes més feliç perquè havia après que les coses no sempre ens han d’afectar.

CLÀUDIA SCHWAGER