dilluns, 23 de febrer de 2015

CARTA D'EN JOAN


Joan Barduena 23/02/2015

Estimats pare i mare,

Des de fa dies que estem a les trinxeres, el lloc més segur on podem estar. Des d'aquí escoltem trets. Bombes caient del cel. Tots estem morts de por , però el comandant, ens anima i ens explica històries de soldats victoriosos. Les rates són el pitjor que hi ha, dormen amb nosaltres, se'ns mengen el pa, i fins i tot les matem per a poder menjar-nos-les, a més la pudor és insuportable. No hi ha aigua per a rentar-se i hem de fer les necessitats en una galleda, que no es pot buidar. No tenim gairebé menjar i ens alegrem quan n'arriba una mica, encara que sigui pa florit. Per les nits se senten plors.

Demà sortim al camp de batalla. Tinc por. Alguns dels meus amics van sortir fa dies i molts d'ells no han tornat. Els que tornen , ho fan ferits, cansats , i fins i tot alguns han perdut el seny. No us preocupeu per mi. No hi ha cap dia en el que no pensi en vosaltres. Trobo a faltar els macarrons amb tomàquet que prepara la mare, i els roncs del pare. Coses que eren insignificants abans per a mi, però que trobo molt a faltar. Per a molts de nosaltres això és un malson , i tenim ganes que acabi la guerra. Demà ens haurem d'arrosegar per les terres plenes de forats i plenes de sang. Però també plenes de soldats morts , que tenien el mateix desig que jo , el de poder tornar a casa, el de poder estar amb la seva família, i per últim cop , poder olorar, tocar, veure i sentir als éssers estimats.

Una abraçada i un petó molt fort , des d'on tots algun dia estarem junts.



Joan


ROMA (ITÀLIA)




BLANES (CATALUNYA)