divendres, 28 de novembre de 2014

COVA DE LES MANS (Argentina)



JUUL . BULLYING





CERQUEM UN FINAL PER A LA HISTÒRIA



“Aleshores, vas arribar tu...”
L’escrit d’en Juul va acabar.
La Nora va agafar el full
i va començar a llegir la història d’en Juul.
En Juul no podia veure el rostre de la Nora,
però s’imaginava els seus ulls cada vegada més brillants a mida que llegia.
Va notar que la Nora havia acabat de llegir.
La Nora va agafar unes tisores.
Es va tallar un tros de la seva cabellera pèl-roja
i el va enganxar en el cap sense cabells d’en Juul
tornant-li els seus cabells pèl-rojos.
Es va treure un dels seus ulls i li va posar a en Juul.
En Juul ja hi veia,
i  va observar com la Nora s’arrencava una orella com ell havia fet i li enganxava.
La Nora se’n va anar un moment, amb una sola orella i un sol ull
I va tornar amb el tronc d’en Juul.
En Juul ja escoltava,
i precisament va sentir el soroll de la cama de la Nora en descol·locar-se, i com encaixava perfectament en el seu tronc.
En Juul tornava a tenir el seu propi tronc,
Ara podia caminar amb una sola cama, però podia caminar.
En Juul es va posar dret, davant de la Nora
i va observar com ella s’arrabassava un dels seus braços
I va encaixar-lo en el cos d’en Juul.
Per últim la Nora li digué:
“Ara, estem iguals, som els dos una meitat
Però l’única que et falta és l’únic que no has tingut mai:
La veu, i el valor d’utilitzar-la a favor teu”.
Així que la Nora es va arrencar d’una estrebada la veu
i  la va dipositar en el Juul.
La Nora ara no podia tornar a parlar mai més
i seria en Juul qui parlaria en nom dels dos,
Ja que els dos estaven formats d’un mateix.
I la primera paraula que digué el nou Juul va ser:
“Gràcies”.
I el seu ull es va omplir de llàgrimes.
                                                                Valèria Cuní (2014)


Quan el Juul li acaba d’explicar la història a la Nora, ella, amb llàgrimes als ulls, li promet que farà tot el que pugui perquè ell pugui tornar a ser com abans, com a mínim, a nivell físic perquè està clar que després de tot el que ha passat, res serà igual mai.
Aleshores, la Nora es dirigeix cap a la pista de futbol on va trobar-se a en Juul, agafa el seu tronc i el guarda. Es dirigeix llavors a l’ascensor del zoo i buscant, troba el seu braç, l’agafa i també el guarda. Com l’altre braç se l’ha menjat un lleó, va a un laboratori per a que li facin una còpia idèntica del braç que tenia; quan ja està fet, l’agafa i el guarda també. I així, va recuperant les mans, les cames, la llengua, els ulls, les orelles i finalment, compra una perruca com els seus cabell rinxolats que tenia.
Quan ja té totes les parts, torna a buscar-lo i li diu que ja pot ser qui era abans, però ell li diu que no, que aquell cos formava part del seu passat i que ell ara ja era una persona nova, era una persona que havia après que “si algú et critica pot ser per dues raons: perquè et té enveja o perquè et vol fer mal” i per això cal que les coses que et diuen no t’afectin i, que si arriba un punt que ja cansen, les coses s’han de dir per no acabar com a ell mateix ja li havia passat.
I així en Juul va ser noi, que amb  un cos una mica estrany, possiblement va ser un dels nens, nois i homes més feliç perquè havia après que les coses no sempre ens han d’afectar.
CLÀUDIA SCHWAGER